El 2011 acaba amb una notícia bona

Finalment no serà Ascó on s'ubicarà el magatzem de residus nuclears - una notícia bona per a la gent que viu al territori, ja que els llocs de treball que s'esperen del projecte són només temporals (per als obrers durant la construcció) o molt especialitzats (probablement per a gent de fora) i els inconvenients afecten a tots i per molts anys. Esperem que es trobi una altra activitat més saludable per a la Ribera d'Ebre per al temps després de les nuclears i els residus tòxics... La notícia es troba en molts diaris, alguns exemples: al Diari de Tarragona aqui i aqui, a La Vanguardia aquí i aquí, a El País aquí, aquí i aquí; El Punt Avui no parla del tema ...

Allau de donants a Móra d'Ebre

És difícil de trobar notícies positives, però aquesta n'és una, ve de l'ACN / 324.cat aquí.

18 de novembre: s'obrirà el Decathlon Tortosa

La notícia ve del Diari de Tarragona aquí. La pàgina de Decathlon, que permet compres en línia, encara no informa de l'existència d'aquest establiment nou.

Ebrencs a l'estranger

El Diari de Tarragona informa sobre l'augment de l'emigració aquí.

Móra la Nova, 20 - 23 d'octubre: Fira 2011

La notícia ve del Diari de Tarragona aquí. També l'entrevista amb el director i el programa.

L'energia ve d'aquí

A les comarques del Camp i l'Ebre es produeix el 70% de l'energia que es consumeix a Catalunya. Aquesta important producció energètica es concentra en set termes municipals: Ascó, La Fatarella, Móra la Nova, Riba-roja d'Ebre, Tivissa, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Vilalba dels Arcs. La notícia d' El Punt Avui, aquí.

Ascó, 16 d'octubre: trobada de Sant Galderic

Copiat de la pàgina de l'ajuntament d'Ascó:

Festa de Sant Galderic Paella popular, concurs d'habilitats, jocs rurals, concert, ball i més propostes per celebrar la festa en honor a Sant Galderic.

Dia: Diumenge 16 d'octubre

Venda anticipada de tiquets a diversos comerços de la població a partir del dilluns 3 d'octubre. Preu de venda anticipada: 1€. (El mateix dia 16 d'octubre, 2 €).

Del bloc de Biel Pubill:
El proper diumenge 16 d'octubre tindrà lloc a Ascó la 19a trobada pagesa de Sant Galderic que reuneix els pagesos de les comarques del Priorat, Ribera d'Ebre i Terra Alta.

La trobada s'iniciarà a les once del matí amb la processó de la imatge del Sant fins a l'Església parroquial de Sant Joan Baptista. Després de missa hi haurà els tradicionals concursos i jocs rurals com el xerrac a dues mans, estirada de corda per comarques, carreres de llum de ganxo, passar l'ou, tragos de vi, tasts a cegues, pols...

Indignació a causa de l'activitat continuada d'Ascó

La notícia ve d' El Punt Avui aquí. Quina vergonya que l'economia de tot un poble es basa en la indústria nuclear...

Marta Rojals, Primavera, estiu, etc.

Ja fa nou setmanes que surt a la llista dels 10 títols més venuts en català de La Vanguardia. Més informació de Vilaweb aquí, de l'editorial La Magrana aquí. Una ressenya curta i favorable de la web "Què llegeixes" aquí.

Móra d'Ebre i Ascó al diari El Punt Avui

En El Punt Avui trobeu notícies de caire local sovint. Les últimes, tot i que algunes no gaire agradables, són:
Greenpeace rebutja que Ascó continuï funcionant, Investiguen l'origen d'un episodi de pudor a Móra, El POUM i l'escola Lluís Viñas, les prioritats a Móra d'Ebre.

Ascó + Vandellós = el nostre Valle de los Caídos

Així títula El Punt Avui una entrevista amb el periodista Santiago Vilanova, expert en energia nuclear, aquí. Parla sobre les aspiracions de Franco per la bomba atòmica, no sobre les centrals anomenades...

Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Reus Digital va reproduir la notícia d'ACN. El premi, dotat amb 3.000 EUR, es va ortogar el 24 d'agost a Vinebre (pàgina de l'ajuntament amb els guanyadors del passat) a l'escriptor Josep Masanés per l'obra "La vall de la matança" que editarà Cossetània l'any que vé (quasi la mateixa notícia).

Ascó: Els Manel a la festa major 2011

La notícia ve d'aquest blog (dijous, 18 d'agost, plaça de l'estació); l'enllaç al programa de la festa major de l'Ajuntament d'Ascó no funciona bé...

Mercadona a Móra d'Ebre, a partir del 4 d'agost

Per als qui hi passen habitualment la notícia no és nova, ja que fa temps que s'hi treballa: a partir del 4 d'agost no tan sols es pot omplir el diposit del cotxe a un preu sense competència a Móra d'Ebre (Àrea de Guissona), sinó es pot comprar productes a bon preu (a diferència del Suma) i de qualitat també (a diferència del DIA), al Mercadona que finalment arriba a la Ribera d'Ebre - i que segurament atreurà clients de les comarques veïnes també... la notícia del Diari de Tarragona, aquí.

Sobre la recollida selectiva

Una notícia que no es llegeix sovint: les Terres de l'Ebre entre les més avançades... tota la informació (nota de premsa, xifres, ... ) a la pàgina de l'Agència de Residus de Catalunya, aquí.

L'abocador de Flix al Punt

La notícia del diari El Punt aquí. Sembla que hi hagi poca consideració per al medi ambient a la Ribera...

El conseller Recorder a la Ribera d'Ebre

La notícia ve de Ràdio Falset, aquí.

La Vanguardia: Passejada per les Terres de l'Ebre

Es tracta d'una fotogaleria i es troba aquí.

Jordi Martí Font: Contra l'energia nuclear...

... des de la Fatarella; un article d'opinió trobat a reusdigital.cat.

Mulla't 2011: 10 de juliol !!!

Més informació a la web oficial aquí.

Festival d'Estiu a Ascó, 15 - 16 de juliol

Més informació a www.ascosummerfestival.com
i una crítica del Punt aquí.

Les Terres de l'Ebre perden llocs de treball

És difícil trobar notícies positives sobre les Terres de l'Ebre. Aquí ve una altra de negativa del diari El Punt.

Una notícia positiva sobre Flix

El Punt informa avui sobre la diversificació de l'activitat industrial a Flix, aquí.

Autors ebrencs al Punt

El diari El Punt avui informa sobre una trobada d'autors ebrencs als Claustres de Jesús.

Per a què serveix el canvi d'horari?

Aquest diumenge tornarem a l'horari d'estiu, perquè?
La història ve piratejada de cincodias.com...

La primavera oficial aterrizó en España el pasado lunes, pero para muchos el verdadero cambio de estación no llega hasta que se adelantan los relojes y el anochecer se retrasa una hora. Alabado por unos y denostado por otros, el cambio de hora es obligatorio en Europa. ¿Por qué?

I. Abril - Madrid - 23/03/2011

Rusia se ha plantado. Desde el próximo otoño no volverá a cambiar la hora y suprimirá el horario de invierno. Pero en otros países el cambio del reloj es una muestra de la llegada de la primavera o del otoño más importante casi que el salto oficial de estación. En España toca adelantar el horario este domingo. En la madrugada, a las dos habrá que poner las manecillas en las tres.

Los madrugadores se quejan porque vuelven a despertarse de noche y muchos padres porque desajusta el horario a sus hijos. Otros, porque el próximo domingo tendrá solo 23 horas y unos cuantos porque consideran que no sirve de nada.

¿Quién tiene razón?

La hora se cambia fundamentalmente para ahorrar energía. Al menos, esa es la explicación oficial. Los primeros escarceos se hicieron durante la Primera Guerra Mundial, pero no fue hasta la crisis del petróleo de la década de los setenta del siglo pasado cuando empezó a generalizarse el cambio de hora en los países más desarrollados.

El objetivo es adaptarse a los cambios de luminosidad y usar menos la electricidad al aprovechar mejor la luz natural, la del sol. Ahí es donde radica la polémica, porque se cuestiona si el ahorro (en caso de que lo haya) compensa los trastornos y si no sería mejor hacer como Rusia y eliminar el horario de invierno.

¿Qué dice el Gobierno español?

El Ministerio de Industria defiende el cambio de hora. Para ello se basa en el informe que pidió la Comisión Europea en 1999 y que estudia el alcance y los efectos de la medida. Y la conclusión es que no solo beneficia el ahorro energético, sino que repercute de forma positiva en otros campos de la vida, como la salud, el turismo o la seguridad vial.

¿Cuánto se ahorra?

"El potencial de ahorro en iluminación en España puede llegar a representar un 5% del consumo eléctrico en iluminación, equivalente a unos 300 millones de euros. De esa cantidad, 90 millones correspondería al potencial de los hogares españoles, lo que supone un ahorro de seis euros por hogar; mientras que los otros 210 millones de euros restantes se ahorrarían en los edificios del terciario y en la industria", dice el Ministerio de Industria, en una nota de prensa.

Estas estimaciones son del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), pero Industria aclara que, para conseguir este ahorro, no basta con cambiar el reloj, sino que hay que acompañarlo de un comportamiento "responsable" en el hogar y prescindir de la iluminación artificial cuando no es necesaria, por ejemplo. También insiste en el uso de tecnologías de ahorro en iluminación, como los sensores de luz.

¿Es obligatorio?

En España el cambio de hora es obligatorio. Así lo establece una directiva comunitaria que deben seguir todos los países miembros de la Unión Europea. Esta normativa data de 1981 y se ha ido renovando cada cuatro años, pero en 2001 se decidió que tuviera carácter indefinido. En España, la directiva se incorporó al ordenamiento jurídico nacional en 2002.

¿Todos los países lo hacen?

No. La Unión Europea lo hace, Estados Unidos y Canadá, también, y muchos países de Latinoamérica. Pero naciones cercanas al Ecuador no tienen esta costumbre, entre otras cosas porque las estaciones influyen poco en los horarios del amanecer y el anochecer. Según la Wikipedia, solo una minoría del mundo aplica distintos horarios en invierno y en verano, porque en África y en Asia no existen estas variaciones.

Nou web del Consell Comarcal

Ràdio Falset ens va informar el dia 8 aquí que el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre té una nova plana.

Detinguts per venda de drogues a Tivissa

La notícia ve de 3cat24.cat

Comentari personal: centrals nuclears

Trobo una vergonya la decisió del Congrés dels Diputats d'allargar la vida útil de les centrals nuclears - gràcies als "nacionalistes" de CiU i de la PNB... i trobo molt trist que pobles com a Vandellós o Ascó no tenen altres maneres de generar riquesa i llocs de treball que amb l'energia nuclear.

A la plana web de Greenpeace he trobat això sobre la seguretat de les centrals nuclears:

La energía nuclear, en sus más de 50 años de existencia, no ha logrado resolver sus problemas de seguridad. La ampliación de la vida útil de las centrales nucleares en las últimas décadas no ha hecho, sino favorecer los accidentes e incidentes en las centrales debido al envejecimiento de las instalaciones, deterioro de materiales, reducción de inversiones en seguridad, y una generación de residuos radiactivos peligrosos continua que ahora se presenta como uno de los mayores problemas del sector.

La realidad de la energía nuclear no es diferente de lo que era en el siglo 20 - es una tecnología intrínsecamente peligrosa. Una y otra vez ha quedado ha demostrado que la seguridad y la energía nuclear son incompatibles, desastres como Chernóbil, accidentes como el de Japón, o escapes y fugas peligrosas como los de Ascó (Tarragona) en 2007 o problemas de funcionamiento sin resolver como la rotura por corrosión del sistema de refrigeración de la central de Vandellós-II (Tarragona), son sólo algunos de los ejemplos del fracaso de la industria nuclear en materia de seguridad.

Los reactores seguros son un mito, y como tal, no existen. Un accidente puede ocurrir en cualquier reactor nuclear, causando la liberación de grandes cantidades de radiación letal en el medio ambiente. Incluso durante las operaciones normales de mantenimiento, los materiales radiactivos son liberados al aire y al agua. La política de secretismo, que rodeó el desarrollo de la bomba atómica, fue trasladándose a los proyectos de energía nuclear después de la Segunda Guerra Mundial y en la actualidad aún perdura.

A pesar de las evidencias, parece que los gobiernos mundiales están sufriendo una especie de amnesia masiva y siguen cediendo a las presiones del lobby nuclear que sólo quiere expandirse sin responsabilizarse de los daños que causa al medio ambiente, y a las personas.

Además de los riesgos de accidente, las centrales nucleares son un objetivo muy vulnerables a actos deliberados de sabotaje y ataques terroristas. No están preparadas para recibir un impacto de un avión de pasajeros, por ejemplo, además existen riesgos y peligros importantes asociados a su funcionamiento como los accidentes derivados del transporte de residuos radiactivos o la desaparición y robos de material nuclear.

Xavier Garcia parla sobre el "Diari de la Ribera"

Al 19 de gener va sortir un article de Xavier Garcia al diari El Punt sobre el Diari de la Ribera i el Diari del Priorat que edita Meridional on Line.

Si encara dubteu...

Si encara dubteu si realment calen tantes reformes del sistema de pensions públiques vegeu la notícia "La taxa de natalitat segueix baixant" del diari Avui aquí. Qui haurà de pagar les pensions dels així anomenats "baby boomers" (nascuts més o menys entre 1945 i 1968) que ja han començat a jubilar-se, però viuran 20 o 30 anys més? O s'hauran de baixar les pensions, o s'haurà d'allargar la vida laboral, o s'haura de deixar entrar molts més immigrants. Però on treballarà tota aquesta gent (gran o immigrada)? Aquesta pregunta segueix a l'aire. L'atur a Catalunya arriba a més del 18% de la població actíva i l'atur entre els "joves" d'entre 16 i 35 anys ja supera el 42%. Ja es parla de la "generació perduda". La reforma laboral encara no hi ha canviat res; segurament en caldrà una de més rigor.

La Fira de l'Oli als mitjans

Ràdio Falset n'informa d'aquí, el diari El Punt aquí.

29 i 30 de gener. Al pavelló firal. Horaris fira: dissabte de 17.30 a 20.00 h i diumenge de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 20.00 h. Entrada gratuïta.

Greenpeace i la manca de seguretat d'Ascó

El diari Avui en parla aquí.

La PAC a "El País"

El diari El País publica avui un article sobre les negociacions del futur de la PAC. Un tema que afecta una població molt vinculada al primer sector. L'article es troba aquí.

Premis Sirga d'Or

El Punt i les notícies de Ràdio Falset informen sobre l'entrega dels premis Sirga d'Or a Móra d'Ebre el cap de setmana passat, aquí del Punt i aquí de Ràdio Falset.

Editorial sobre la necessitat d'un cementiri nuclear

El diari Avui publica avui un editorial amb el títol "La decisió sobre el cementiri nuclear ja és una urgència", el trobeu aquí.

Què en dirien els Reis Mags d'Orient ?

Fa més o menys dos mil anys els "Reis Mags" [uns savis] d'Orient venien a adorar el rei dels jueus nou nascut a Betlem; la història la trobeu a l'Evangeli segons Mateu, 2: 1-12.
Justament el dia quan ho recordem amb l'espera als Reis i les celebracions, Lluís Foix ens recorda al diari Avui la situació dels cristians a l'Orient Mitjà actual.

Reprodueixo sense autorització el seu article aquí:

Cristians perseguits avui
Les imatges de l'atemptat contra una església cristiana de ritus copte a Alexandria m'han evocat una estada d'una setmana tot just fa un any a la ciutat fundada per Alexandre Magne i que al llarg del segles ha estat un símbol de trobada entre Occident i Orient. Res feia pensar que als voltants de l'extraordinària Biblioteca Alexandrina, construïda de bell nou amb totes les eines de la modernitat tecnològica i cultural, s'hi pogués produir una matança en una de les poques esglésies cristianes de la metròpoli que s'escampa pel enorme delta del Nil. El que ha passat a Alexandria confirma que l'augment de l'extremisme islàmic està colpint violentament les comunitats cristianes, cada vegada més reduïdes en el món musulmà. En un informe publicat per la revista alemanya Der Spiegel fa uns mesos s'afirmava que els cristians són avui el grup religiós més perseguit arreu del món. Un índex de persecució global del cristianisme afirma que Corea del Nord és el país on la discriminació contra els cristians és més cruel, des de fa molts anys, i comporta condemnes a camps de treball. A la llista hi figuren a continuació l'Iran, l'Aràbia Saudita, Somàlia, les Maldives i l'Afganistan. Dels deu països capdavanters en les pràctiques sistemàtiques persecutòries, vuit són islàmics i gairebé tots tenen l'islam com a religió de l'estat.

Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, publicava un llibre fa dos anys que portava el títol d'El siglo de los mártires i que relatava les persecucions que els cristians havien patit el segle passat. Paral·lelament, el director del The Economist publicava God is back, on feia un llarg recorregut pels continents parlant de com la revifada global de la fe estava canviant el món. La sistemàtica persecució de cristians al segle XX fou perpetrada per estats totalitaris com la Unió Soviètica, la Xina i també l'Alemanya nazi. La diferència amb el moment actual és que la persecució no està sempre organitzada per estats totalitaris sinó per ciutadans residents en estats islàmics, fonamentalistes fanàtics, sectes religioses i també per gent que creu tenir fòbia als cristians. És interessant assenyalar com a molts països del Pròxim Orient el cristianisme hi va arribar molt abans que l'islam. El cas d'Egipte és inqüestionable.

Un dels llocs on s'han produït més atacs als cristians ha estat l'Iraq, on, per cert, també són molt freqüents els atacs sectaris entre sunnites i xiïtes. En l'últim cens iraquià del 1987, en plena dictadura de Saddam Hussein, els cristians eren 1,4 milions. En començar l'invasió dels Estats Units i dels seus aliats el 2003, la xifra s'havia reduït a menys de 400.000. Des d'aleshores, desenes de milers han fugit a llocs més segurs, com Jordània i Síria, tot i que la condició de cristià és més vulnerable que mai en aquella part del món. La persecució no és tan brutal en la majoria de països musulmans. A Algèria, per exemple, la qüestió arriba als diaris amb notícies que parlen que un capellà ha intentat convertir un musulmà o bé que ha insultat el profeta Mahoma. Una altra acusació és la blasfèmia, que es pot produir simplement no acceptant els valors centrals de l'islam i que afecta sovint periodistes, dissidents o cristians. També en països més tolerants, com Turquia, l'estat més tolerant i més proper a Europa del món musulmà, els 110.000 cristians pateixen discriminació. Els descendents dels dos milions de cristians que hi havia a Turquia quan era el centre de l'imperi otomà lluiten per la seva subsistència. Més perseguits que els cristians tradicionals són els conversos, que són acusats d'apostasia, castigada amb la pena de mort en estats com l'Iran, el Iemen, l'Afganistan, Somàlia, Mauritània, el Pakistan, Qatar (el país que porta la samarreta del Barça) i l'Aràbia Saudita. Construir una nova església està prohibit i reparar les existents és pràcticament impossible, ja sigui per falta de recursos o per la negativa administrativa a concedir permís per renovar-les.

Es curiós com tots aquests països estan representats a les Nacions Unides sense que ningú es preocupi que acceptin i compleixin la Declaració Universal dels Drets Humans, que garanteix, entre altres drets, la llibertat religiosa. El cas de la Xina és prou significatiu si considerem que el cristianisme hi creix al marge de les autoritats i dels impediments que es posen a totes aquelles institucions que tenen arrels o fesomia cristiana. Bernard-Henri Lévy, jueu, escrivia a El País el 22 de novembre i condemnava l'antisemitisme vigent en molts indrets de l'Europa civilitzada i, a la vegada, feia una defensa dels cristians en el món musulmà. Deia, per exemple, que la Junta d'Eritrea va prometre que faria una “purga” de cristians evangèlics i que es desfaria de tots abans de Nadal. No sé el que ha passat.

Com tampoc sabem el que passa al Sudan i a Gaza, on un tal Waleed al-Husseini, fill d'un perruquer, havia estat empresonat per haver-se atrevit a criticar l'islam en el seu bloc tot evocant el cristianisme sense desautoritzar-lo. L'escriptor jueu deia que no hi havia permís per matar els seguidors del papa Benet XVI per practicar les seves creences. Són els descendents dels primers temps de l'era cristiana, els caldeus, els coptes, els armenis i els nestorians, els que són privats de la seva llibertat en la terra dels seus avantpassats. Un responsable del Vaticà va denunciar la setmana abans de Nadal que cada any són assassinats uns 150.000 cristians arreu del món. El papa deia que “la llibertat religiosa no és patrimoni dels creients, sinó de tota la família dels pobles de la Terra”. Condemnà el fanatisme i el fonamentalisme contra les pràctiques contràries a la dignitat humana que, segons ell, “mai es poden justificar i molt menys si es realitzen en nom de la religió”. Paradoxalment, l'esperança dels cristians d'Orient depèn en bona part de la moderació dels dirigents polítics i religiosos. Un alt representant de l'autoritat sunnita, Ahmed al-Taieb, deia dilluns que la unitat entre la creu i la mitja lluna es ara més necessària que mai.

No sé si hi ha un xoc de civilitzacions. El que sí que existeix és un xoc frontal de religions en els països de majoria musulmana. No devem haver reculat, tots plegats, uns quants segles?