Saturday, December 31, 2011
El 2011 acaba amb una notícia bona
Tuesday, November 8, 2011
Allau de donants a Móra d'Ebre
Sunday, November 6, 2011
18 de novembre: s'obrirà el Decathlon Tortosa
Thursday, October 20, 2011
Monday, October 17, 2011
L'energia ve d'aquí
Wednesday, October 5, 2011
Ascó, 16 d'octubre: trobada de Sant Galderic
Festa de Sant Galderic Paella popular, concurs d'habilitats, jocs rurals, concert, ball i més propostes per celebrar la festa en honor a Sant Galderic.
Dia: Diumenge 16 d'octubre
Venda anticipada de tiquets a diversos comerços de la població a partir del dilluns 3 d'octubre. Preu de venda anticipada: 1€. (El mateix dia 16 d'octubre, 2 €).
Del bloc de Biel Pubill:
El proper diumenge 16 d'octubre tindrà lloc a Ascó la 19a trobada pagesa de Sant Galderic que reuneix els pagesos de les comarques del Priorat, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
Saturday, September 24, 2011
Indignació a causa de l'activitat continuada d'Ascó
Marta Rojals, Primavera, estiu, etc.
Wednesday, September 21, 2011
Móra d'Ebre i Ascó al diari El Punt Avui
Greenpeace rebutja que Ascó continuï funcionant, Investiguen l'origen d'un episodi de pudor a Móra, El POUM i l'escola Lluís Viñas, les prioritats a Móra d'Ebre.
Thursday, September 8, 2011
Ascó + Vandellós = el nostre Valle de los Caídos
Monday, August 29, 2011
Premi de Narrativa Ribera d'Ebre
Monday, August 8, 2011
Ascó: Els Manel a la festa major 2011
Monday, August 1, 2011
Mercadona a Móra d'Ebre, a partir del 4 d'agost


Sunday, July 31, 2011
Sobre la recollida selectiva
Monday, July 25, 2011
L'abocador de Flix al Punt
Tuesday, July 19, 2011
Saturday, July 16, 2011
Jordi Martí Font: Contra l'energia nuclear...
Friday, July 8, 2011
Thursday, July 7, 2011
Saturday, June 18, 2011
Les Terres de l'Ebre perden llocs de treball
Saturday, June 4, 2011
Una notícia positiva sobre Flix
Sunday, April 17, 2011
Autors ebrencs al Punt
Thursday, March 24, 2011
Per a què serveix el canvi d'horari?
La història ve piratejada de cincodias.com...
La primavera oficial aterrizó en España el pasado lunes, pero para muchos el verdadero cambio de estación no llega hasta que se adelantan los relojes y el anochecer se retrasa una hora. Alabado por unos y denostado por otros, el cambio de hora es obligatorio en Europa. ¿Por qué?
I. Abril - Madrid - 23/03/2011Rusia se ha plantado. Desde el próximo otoño no volverá a cambiar la hora y suprimirá el horario de invierno. Pero en otros países el cambio del reloj es una muestra de la llegada de la primavera o del otoño más importante casi que el salto oficial de estación. En España toca adelantar el horario este domingo. En la madrugada, a las dos habrá que poner las manecillas en las tres.
Los madrugadores se quejan porque vuelven a despertarse de noche y muchos padres porque desajusta el horario a sus hijos. Otros, porque el próximo domingo tendrá solo 23 horas y unos cuantos porque consideran que no sirve de nada.
¿Quién tiene razón?
La hora se cambia fundamentalmente para ahorrar energía. Al menos, esa es la explicación oficial. Los primeros escarceos se hicieron durante la Primera Guerra Mundial, pero no fue hasta la crisis del petróleo de la década de los setenta del siglo pasado cuando empezó a generalizarse el cambio de hora en los países más desarrollados.
El objetivo es adaptarse a los cambios de luminosidad y usar menos la electricidad al aprovechar mejor la luz natural, la del sol. Ahí es donde radica la polémica, porque se cuestiona si el ahorro (en caso de que lo haya) compensa los trastornos y si no sería mejor hacer como Rusia y eliminar el horario de invierno.
¿Qué dice el Gobierno español?
El Ministerio de Industria defiende el cambio de hora. Para ello se basa en el informe que pidió la Comisión Europea en 1999 y que estudia el alcance y los efectos de la medida. Y la conclusión es que no solo beneficia el ahorro energético, sino que repercute de forma positiva en otros campos de la vida, como la salud, el turismo o la seguridad vial.
¿Cuánto se ahorra?
"El potencial de ahorro en iluminación en España puede llegar a representar un 5% del consumo eléctrico en iluminación, equivalente a unos 300 millones de euros. De esa cantidad, 90 millones correspondería al potencial de los hogares españoles, lo que supone un ahorro de seis euros por hogar; mientras que los otros 210 millones de euros restantes se ahorrarían en los edificios del terciario y en la industria", dice el Ministerio de Industria, en una nota de prensa.
Estas estimaciones son del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), pero Industria aclara que, para conseguir este ahorro, no basta con cambiar el reloj, sino que hay que acompañarlo de un comportamiento "responsable" en el hogar y prescindir de la iluminación artificial cuando no es necesaria, por ejemplo. También insiste en el uso de tecnologías de ahorro en iluminación, como los sensores de luz.
¿Es obligatorio?
En España el cambio de hora es obligatorio. Así lo establece una directiva comunitaria que deben seguir todos los países miembros de la Unión Europea. Esta normativa data de 1981 y se ha ido renovando cada cuatro años, pero en 2001 se decidió que tuviera carácter indefinido. En España, la directiva se incorporó al ordenamiento jurídico nacional en 2002.
¿Todos los países lo hacen?
No. La Unión Europea lo hace, Estados Unidos y Canadá, también, y muchos países de Latinoamérica. Pero naciones cercanas al Ecuador no tienen esta costumbre, entre otras cosas porque las estaciones influyen poco en los horarios del amanecer y el anochecer. Según la Wikipedia, solo una minoría del mundo aplica distintos horarios en invierno y en verano, porque en África y en Asia no existen estas variaciones.
Sunday, March 13, 2011
Nou web del Consell Comarcal
Tuesday, February 22, 2011
Detinguts per venda de drogues a Tivissa
Wednesday, February 16, 2011
Comentari personal: centrals nuclears
A la plana web de Greenpeace he trobat això sobre la seguretat de les centrals nuclears:
La energía nuclear, en sus más de 50 años de existencia, no ha logrado resolver sus problemas de seguridad. La ampliación de la vida útil de las centrales nucleares en las últimas décadas no ha hecho, sino favorecer los accidentes e incidentes en las centrales debido al envejecimiento de las instalaciones, deterioro de materiales, reducción de inversiones en seguridad, y una generación de residuos radiactivos peligrosos continua que ahora se presenta como uno de los mayores problemas del sector.
La realidad de la energía nuclear no es diferente de lo que era en el siglo 20 - es una tecnología intrínsecamente peligrosa. Una y otra vez ha quedado ha demostrado que la seguridad y la energía nuclear son incompatibles, desastres como Chernóbil, accidentes como el de Japón, o escapes y fugas peligrosas como los de Ascó (Tarragona) en 2007 o problemas de funcionamiento sin resolver como la rotura por corrosión del sistema de refrigeración de la central de Vandellós-II (Tarragona), son sólo algunos de los ejemplos del fracaso de la industria nuclear en materia de seguridad.
Los reactores seguros son un mito, y como tal, no existen. Un accidente puede ocurrir en cualquier reactor nuclear, causando la liberación de grandes cantidades de radiación letal en el medio ambiente. Incluso durante las operaciones normales de mantenimiento, los materiales radiactivos son liberados al aire y al agua. La política de secretismo, que rodeó el desarrollo de la bomba atómica, fue trasladándose a los proyectos de energía nuclear después de la Segunda Guerra Mundial y en la actualidad aún perdura.
A pesar de las evidencias, parece que los gobiernos mundiales están sufriendo una especie de amnesia masiva y siguen cediendo a las presiones del lobby nuclear que sólo quiere expandirse sin responsabilizarse de los daños que causa al medio ambiente, y a las personas.
Además de los riesgos de accidente, las centrales nucleares son un objetivo muy vulnerables a actos deliberados de sabotaje y ataques terroristas. No están preparadas para recibir un impacto de un avión de pasajeros, por ejemplo, además existen riesgos y peligros importantes asociados a su funcionamiento como los accidentes derivados del transporte de residuos radiactivos o la desaparición y robos de material nuclear.
Friday, January 28, 2011
Xavier Garcia parla sobre el "Diari de la Ribera"
Si encara dubteu...
La Fira de l'Oli als mitjans
Tuesday, January 25, 2011
Sunday, January 23, 2011
La PAC a "El País"
Tuesday, January 11, 2011
Premis Sirga d'Or
Sunday, January 9, 2011
Editorial sobre la necessitat d'un cementiri nuclear
Wednesday, January 5, 2011
Què en dirien els Reis Mags d'Orient ?
Justament el dia quan ho recordem amb l'espera als Reis i les celebracions, Lluís Foix ens recorda al diari Avui la situació dels cristians a l'Orient Mitjà actual.
Reprodueixo sense autorització el seu article aquí:
Cristians perseguits avui
Les imatges de l'atemptat contra una església cristiana de ritus copte a Alexandria m'han evocat una estada d'una setmana tot just fa un any a la ciutat fundada per Alexandre Magne i que al llarg del segles ha estat un símbol de trobada entre Occident i Orient. Res feia pensar que als voltants de l'extraordinària Biblioteca Alexandrina, construïda de bell nou amb totes les eines de la modernitat tecnològica i cultural, s'hi pogués produir una matança en una de les poques esglésies cristianes de la metròpoli que s'escampa pel enorme delta del Nil. El que ha passat a Alexandria confirma que l'augment de l'extremisme islàmic està colpint violentament les comunitats cristianes, cada vegada més reduïdes en el món musulmà. En un informe publicat per la revista alemanya Der Spiegel fa uns mesos s'afirmava que els cristians són avui el grup religiós més perseguit arreu del món. Un índex de persecució global del cristianisme afirma que Corea del Nord és el país on la discriminació contra els cristians és més cruel, des de fa molts anys, i comporta condemnes a camps de treball. A la llista hi figuren a continuació l'Iran, l'Aràbia Saudita, Somàlia, les Maldives i l'Afganistan. Dels deu països capdavanters en les pràctiques sistemàtiques persecutòries, vuit són islàmics i gairebé tots tenen l'islam com a religió de l'estat.
Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, publicava un llibre fa dos anys que portava el títol d'El siglo de los mártires i que relatava les persecucions que els cristians havien patit el segle passat. Paral·lelament, el director del The Economist publicava God is back, on feia un llarg recorregut pels continents parlant de com la revifada global de la fe estava canviant el món. La sistemàtica persecució de cristians al segle XX fou perpetrada per estats totalitaris com la Unió Soviètica, la Xina i també l'Alemanya nazi. La diferència amb el moment actual és que la persecució no està sempre organitzada per estats totalitaris sinó per ciutadans residents en estats islàmics, fonamentalistes fanàtics, sectes religioses i també per gent que creu tenir fòbia als cristians. És interessant assenyalar com a molts països del Pròxim Orient el cristianisme hi va arribar molt abans que l'islam. El cas d'Egipte és inqüestionable.
Un dels llocs on s'han produït més atacs als cristians ha estat l'Iraq, on, per cert, també són molt freqüents els atacs sectaris entre sunnites i xiïtes. En l'últim cens iraquià del 1987, en plena dictadura de Saddam Hussein, els cristians eren 1,4 milions. En començar l'invasió dels Estats Units i dels seus aliats el 2003, la xifra s'havia reduït a menys de 400.000. Des d'aleshores, desenes de milers han fugit a llocs més segurs, com Jordània i Síria, tot i que la condició de cristià és més vulnerable que mai en aquella part del món. La persecució no és tan brutal en la majoria de països musulmans. A Algèria, per exemple, la qüestió arriba als diaris amb notícies que parlen que un capellà ha intentat convertir un musulmà o bé que ha insultat el profeta Mahoma. Una altra acusació és la blasfèmia, que es pot produir simplement no acceptant els valors centrals de l'islam i que afecta sovint periodistes, dissidents o cristians. També en països més tolerants, com Turquia, l'estat més tolerant i més proper a Europa del món musulmà, els 110.000 cristians pateixen discriminació. Els descendents dels dos milions de cristians que hi havia a Turquia quan era el centre de l'imperi otomà lluiten per la seva subsistència. Més perseguits que els cristians tradicionals són els conversos, que són acusats d'apostasia, castigada amb la pena de mort en estats com l'Iran, el Iemen, l'Afganistan, Somàlia, Mauritània, el Pakistan, Qatar (el país que porta la samarreta del Barça) i l'Aràbia Saudita. Construir una nova església està prohibit i reparar les existents és pràcticament impossible, ja sigui per falta de recursos o per la negativa administrativa a concedir permís per renovar-les.
Es curiós com tots aquests països estan representats a les Nacions Unides sense que ningú es preocupi que acceptin i compleixin la Declaració Universal dels Drets Humans, que garanteix, entre altres drets, la llibertat religiosa. El cas de la Xina és prou significatiu si considerem que el cristianisme hi creix al marge de les autoritats i dels impediments que es posen a totes aquelles institucions que tenen arrels o fesomia cristiana. Bernard-Henri Lévy, jueu, escrivia a El País el 22 de novembre i condemnava l'antisemitisme vigent en molts indrets de l'Europa civilitzada i, a la vegada, feia una defensa dels cristians en el món musulmà. Deia, per exemple, que la Junta d'Eritrea va prometre que faria una “purga” de cristians evangèlics i que es desfaria de tots abans de Nadal. No sé el que ha passat.
Com tampoc sabem el que passa al Sudan i a Gaza, on un tal Waleed al-Husseini, fill d'un perruquer, havia estat empresonat per haver-se atrevit a criticar l'islam en el seu bloc tot evocant el cristianisme sense desautoritzar-lo. L'escriptor jueu deia que no hi havia permís per matar els seguidors del papa Benet XVI per practicar les seves creences. Són els descendents dels primers temps de l'era cristiana, els caldeus, els coptes, els armenis i els nestorians, els que són privats de la seva llibertat en la terra dels seus avantpassats. Un responsable del Vaticà va denunciar la setmana abans de Nadal que cada any són assassinats uns 150.000 cristians arreu del món. El papa deia que “la llibertat religiosa no és patrimoni dels creients, sinó de tota la família dels pobles de la Terra”. Condemnà el fanatisme i el fonamentalisme contra les pràctiques contràries a la dignitat humana que, segons ell, “mai es poden justificar i molt menys si es realitzen en nom de la religió”. Paradoxalment, l'esperança dels cristians d'Orient depèn en bona part de la moderació dels dirigents polítics i religiosos. Un alt representant de l'autoritat sunnita, Ahmed al-Taieb, deia dilluns que la unitat entre la creu i la mitja lluna es ara més necessària que mai.
No sé si hi ha un xoc de civilitzacions. El que sí que existeix és un xoc frontal de religions en els països de majoria musulmana. No devem haver reculat, tots plegats, uns quants segles?